Figura sedent de Budha
| Núm. registre | MEB CF 4129 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | buda |
| Títol | Figura sedent de Budha |
| Autoria | Tailàndia (Població/Civilització) |
| Datació | 14th-15th centuries |
| Lloc de procedència | Tailàndia |
| Precisions | nord |
| Dimensions | 57 x 43 x 28 cm |
| Material / Tècnica | bronze |
| Forma d’ingrés | comodat |
| Data d’ingrés | 23-2-2011 |
| Font d’ingrés | Estrella Folch-Rusiñol Corachán |
| Ubicació actual | En exposició MuEC-Seu Montcada |
| Descripció | Aquesta figura de Buda de Tailàndia es mostra amb les mans en la postura anomenada bhumisparsha mudra, és a dir, tocant amb la punta dels dits de la mà dreta el terra com a testimoni de la seva il·luminació. Aquesta postura fa referència al moment en què el Buda històric Siddharta Gautama, a l'entorn del segle V aC, va assolir el nirvana a la localitat índia de Bodhgaya. Buda apareix amb les marques que generalment l'identifiquen, com ara la protuberància cranial, les tres línies concèntriques del coll, els cabells rinxolats, el mantell que li cobreix el tors, l'expressió serena i els lòbuls llargs de les orelles, deformats pel pes de les arracades dutes durant la joventut principesca. Només li falta un atribut destacat: el punt del centre del front, que generalment no apareix a les imatges de Tailàndia. Estilísticament, les proporcions del cos, especialment el tors poderós i les espatlles robustes, i la gran expressivitat de la cara, molt arrodonida i amb els ulls de plata, remeten a l'art del regne de Lanna, fundat a finals del segle XIII a la regió de Chieng Sen del nord de Tailàndia. Alhora, el fet que el Buda aparegui assegut en postura de meditació mostrant les plantes dels dos peus, ens indica que pertany a una etapa primerenca, entre els segles XIV i XVI. Les imatges d'aquest tipus mostren vincles amb l'escultura budista de l'àrea de Bengala, al nord-est de l'Índia i a Bangladesh. Es tracta de representacions que són hereves de la tradició d'imatges de Bodhgaya, precisament on Buda va assolir la il·luminació. En aquest sentit, seguint les premisses de l'estil d'aquesta regió, el crani està coronat amb una joia o capoll de lotus i no amb la flama de foc, símbol de l'energia espiritual, que presentaran les escultures tailandeses d'èpoques posteriors. |
| Bibliografia | Art sagrat de les tradicions índiques, 2005 |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat