atuell de doble broc i nansa pont
| Núm. registre | MEB CF 359 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | atuell cerimonial |
| Títol | atuell de doble broc i nansa pont |
| Autoria | cultura Nasca (Població/Civilització) |
| Datació | 300 - 600 |
| Lloc de procedència | Perú |
| Dimensions | 11 x 11 x 14 cm |
| Material / Tècnica | ceràmica modelat, policromat |
| Forma d’ingrés | comodat |
| Data d’ingrés | 23-2-2011 |
| Font d’ingrés | Estrella Folch-Rusiñol Corachán |
| Ubicació actual | En exposició MuEC-Seu Montcada |
| Història de l’objecte | Adquirit a: Subasta Sotheby"s nº 52. En data 25/6/1968. Font: Fitxes CF |
| Descripció | Ceremonial. Ofrena funerària. Es tracta de les representació d'un cap-trofeu. La freqüència d'aparició d'aquest motiu fa pensar en la realització per part dels Neixi de sacrificis humans i en la reducció de caps dels presoners com a signe de poder guerrer. En les últimes èpoques de Nazca aquest motiu es fa cada vegada més freqüent. Aquesta ceràmica nasca representa un cap-trofeu. La cultura nasca va néixer cap al segle II aC a la costa sud del Perú, al desert del Pacífic, i es va desenvolupar com una societat jerarquitzada i guerrera fins als voltants del segle XI dC. L'element més característic de la cultura material nasca és precisament la ceràmica, que destaca per la varietat de la seva iconografia. Amb una fina decoració principalment elaborada amb pintura, les mostres de ceràmica nasca combinen una varietat de deu colors purs. No s'utilitzaven degradats ni ombres i la decoració de les figures sempre es perfilava amb negre. Un dels exemples més comuns d'aquesta ceràmica són els caps-trofeus, unes representacions de caps humans estereotipats que imiten els cap reals que els nasca utilitzaven en diversos contextos cerimonials. L'ús exacte d'aquest tipus de peça encara no és clar, però, tenint en compte la iconografia, podia ser que es portessin penjats al cinturó com a element ritual o de prestigi. Segons algunes interpretacions, es tractaria de caps dels enemics vençuts en la batalla, mentre que altres aposten per considerar-los caps d'ancestres honorífics. Com és habitual en aquestes figures, la decoració de la peça fa referència al tractament a què se sotmetien els caps-trofeus reals, als quals, després de buidar-los la massa encefàlica i omplir-los d'una resina que n'assegurava la conservació, es tancava la boca amb espines de cactus. En aquest cap-trofeu amb nansa, es pot observar com la boca pintada de negre es mostra, en efecte, tancada i lligada d'aquesta manera. |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat