Salta al contingut
← Tornar als resultats

destral

destral
Núm. registre MEB 575-25
Nom de l’objecte destral
Autoria poble bubi (Població/Civilització)
Fills de l'Immaculat Cor de Maria, missioners claretians (col·leccionista)
Bregante Ribas, Antonio (col·leccionista)
Datació segle XV - segle XIX
Lloc de procedència Bioko
Precisions Moka
Dimensions 3.7 x 8.8 x 5.7 cm
Material / Tècnica pedra tallat, polit
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 22-4-2026
Font d’ingrés Rosa López Rubio
Ubicació actual No exposat
Història de l’objecte Aquesta peça forma part de la col·lecció que el dibuixant del museu d’arqueologia Antonio Bregante va acumular al llarg del temps. A final de la dècada de 1960, Bregante va col·laborar amb el claretià Ramon Perramon dibuixant algunes de les peces que aquest enviava a la península i que, en alguns casos, van acabar il·lustrant la revista La Guinea Española. Bona part dels objectes d'aquesta col·lecció es van cedir a Bregante com a retribució de la seva feina de dibuix. Aquesta col·laboració es va estendre també a la venda d’objectes equatoguineans i, fins i tot ceràmiques precolombines, a alguns particulars que, algun cop, li manifestaven les seves preferències per byeris, màscares o instruments musicals. La correspondència mostra com Perramon obtenia aquestes peces en origen a través de comerciants haussa, productors locals o del mateix museu que els claretians tenien a Malabo (ant. Santa Isabel). Els objectes eren distribuïts aprofitant els viatges a la península d’altres membres de l’ordre.
Descripció Destral de pedra polida. Aquesta mena destrals, classificades segons Martín del Molino dins el grup nomenat outils a gourge,  haurien aparegut cap a finals de la fase Bolaopí, perdurant fins a la introducció dels estris de ferro pels europeus. La història dels pobladors de l'illa de Bioko s'ha dividit en cinc fases o cultures, que agrupen des de les evidències més antigues d'assentament humà, fins al període de contacte amb els europeus, les quals, en absència de metal·lúrgia es van definir com a neolítiques. El concepte de "cultura arqueològica" associava determinades expressions de cultura material, fonamentalment ceràmica o indústria lítica, a grups humans concrets. Les diferències entre les produccions d'aquelles cultures "prehistòriques", com Carboneras, Balaopí o Balombé, amb la cultura material contemporània dels bubis, va derivar en teories que, sense més proves que aquesta, dissociaven els habitants contemporanis de l'illa, el poble bubi, amb els grups humans que l'havien habitat en el passat.
Bibliografia

MARTIN DEL MOLINO, Amador. Secuencia cultural en el Neolítico de Fernando Poo. Trabajos de Prehistoria, XVII. Madrid: 1965

SÁNCHEZ-ELIPE LORENTE, Manuel. Las comunidades de la Edad del Hierro en África centro-occidental. Cultura material e identidad. Universidad Complutense, tesis doctoral inédita, 2015.

La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat

destral