polidora (eina d'acabat de superfície)
| Núm. registre | MEB 575-24 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | polidora (eina d'acabat de superfície) |
| Autoria |
poble bubi (Població/Civilització) Fills de l'Immaculat Cor de Maria, missioners claretians (col·leccionista) Bregante Ribas, Antonio (col·leccionista) |
| Datació | segle V - segle XI |
| Lloc de procedència | Bioko |
| Dimensions | 3.7 x 8.8 x 5.7 cm |
| Material / Tècnica | pedra polit |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 22-4-2026 |
| Font d’ingrés | Rosa López Rubio |
| Ubicació actual | No exposat |
| Història de l’objecte | Aquesta peça forma part de la col·lecció que el dibuixant del museu d’arqueologia Antonio Bregante va acumular al llarg del temps. A final de la dècada de 1960, Bregante va col·laborar amb el claretià Ramon Perramon dibuixant algunes de les peces que aquest enviava a la península i que, en alguns casos, van acabar il·lustrant la revista La Guinea Española. Bona part dels objectes d'aquesta col·lecció es van cedir a Bregante com a retribució de la seva feina de dibuix. Aquesta col·laboració es va estendre també a la venda d’objectes equatoguineans i, fins i tot ceràmiques precolombines, a alguns particulars que, algun cop, li manifestaven les seves preferències per byeris, màscares o instruments musicals. La correspondència mostra com Perramon obtenia aquestes peces en origen a través de comerciants haussa, productors locals o del mateix museu que els claretians tenien a Malabo (ant. Santa Isabel). Els objectes eren distribuïts aprofitant els viatges a la península d’altres membres de l’ordre. |
| Descripció | Polidora de pedra que morfològicament podria correspondre a la fase Carboneras. Cronològicament s'esten des des segle V fins al canvi de mil·leni. La història dels pobladors de l'illa de Bioko s'ha dividit en cinc fases o cultures, que agrupen des de les evidències més antigues d'assentament humà, fins al període de contacte amb els europeus, les quals, en absència de metal·lúrgia, es van definir com a neolítiques. El concepte de "cultura arqueològica" associava determinades expressions de cultura material, fonamentalment ceràmica o indústria lítica, a grups humans concrets. Les diferències entre les produccions d'aquelles cultures "prehistòriques", com Carboneras, Bolaopí o Balombé, amb la cultura material contemporània dels bubis, va derivar en teories que, sense més proves que aquesta, dissociaven els habitants contemporanis de l'illa, el poble bubi, amb els grups humans que l'havien habitat en el passat. |
| Bibliografia | MARTIN DEL MOLINO, Amador. Secuencia cultural en el Neolítico de Fernando Poo. Trabajos de Prehistoria, XVII. Madrid: 1965 |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat