mvet, nvet
| Núm. registre | MEB 362-3 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | arpa cítara |
| Títol | mvet, nvet |
| Autoria |
poble fang (Població/Civilització) Fills de l'Immaculat Cor de Maria, missioners claretians (col·leccionista) |
| Datació | 1950 - 1960 |
| Lloc de procedència | Guinea Equatorial |
| Dimensions | 113 x 32.5 x 17 cm |
| Material / Tècnica | canya, tela (teixit), carabassa, fibra vegetal, fusta lligat, tallat, retallat |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 1-10-1990 |
| Font d’ingrés | Museu d'Arqueologia de Catalunya |
| Ubicació actual | No exposat |
| Història de l’objecte | Aquest conjunt d'objectes prové de l'exposició "Culturas primitivas de Guinea Equatorial" realitzada entre 1965 i 1966 en el llavors Museo Arqueológico impulsada pel claretià Ramón Perramón. Els claretians van formar una col·lecció d'objectes guineans que va cristal·litzar en la creació d'un museu a Malabo (ant. Santa Isabel). Després de l'exposició, els objectes millor valorats pel mercat de l'art, com els eyema byeri, van ser venuts a col·leccionistes com Albert Folch, mentre que altres peces amb una caracter més etnogràfic van ser deixats en els magatzems del museu arqueològic fins a la donació al Museu Etnològic. |
| Descripció | L'mvet (o nvet) és instrument cordòfon que disposa, sobre l'eix d'una canya, les cordes tensades i les tres carbasses que fan de caixa de ressonància. A Guinea Equatorial durant l'etapa colonial se la va nomenar "guitarra pamue" o "guitarra del país". Es tracta d'un instrument característic del poble fang, però també del bissio que la denomina ngiang. L'mvet fa referència no només a l'instrument, sinó també al conjunt d'històries i epopeyes que el músic (mbom mvet) recita acompanyat d'aquest instrument. La importància de l'mvet a la cultura fang és fonamental atès el paper que hi juga la tradició oral. Amb l'mvet es transmeten la història dels poblats, dels llinatges i clans, els mites fundacionals i, en definitiva, els fonaments de la cultura fang. Els bémbom mvet (sg. mbom mvet) actuen com a depositaris i transmissors de la saviesa del poble i han de passsar per un estricte procés d'aprenentatge i iniciació. L'exigència de l'aprenentatge i la seva condició de músic i alhora de poeta els converteixen en personatges molt admirats. L'mvet continua avui dia essent pràctica viva entre els fang de Guinea Equatorial, Gabon i Camerun i compta amb noms reconeguts com Eyí Moan Ndong (1928-2000) o Tsira Etougou Ndong. |
| Bibliografia | ARANZADI, Isabela de. Instrumentos musicales de las etnias de Guinea Ecuatorial. Madrid: Apadena Editorial, 2009. 52-53 BINET, J. Sociétés de danse chez les fang du Gabon. París: Editions de l'Office de la Reserche Scientifique et Techinque Outre-Mer, 1972. 49-55 GONZÁLEZ ECHEGARAY, Carlos. Estudios Guineos. Madrid: Instituto de Estudios Africanos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1964, 2 vols. 119-120 |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat