màscara-casc ngontang
| Núm. registre | MEB 101-38 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | màscara casc |
| Títol | màscara-casc ngontang |
| Autoria |
poble fang (Població/Civilització) Sabater Pi, Jordi (recol·lecció / excavació) |
| Datació | 1959 |
| Lloc de procedència | Centre Sud |
| Precisions | Nsogmitang (Nzogometang) (efak) |
| Lloc d’execució | Gabon |
| Dimensions | 44.8 x 28.5 x 22.4 cm |
| Material / Tècnica | ràfia, fusta tallat, pintat |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 1-7-1963 |
| Font d’ingrés | Expedició Guinea Equatorial i Gabon, 1958-1959 |
| Ubicació actual | En exposició MuEC-Seu Montjuïc |
| Història de l’objecte | Fabricada per un home de Nkin (essabang), prop de Llibreville (Gabon). |
| Descripció | Màscara casc utilitzada en la dansa del mateix nom coronada amb les característiques cares d'homes blancs. Col·locada a la part superior de cap, la cara del dansant quedaria oculta darrere del faldellí de ràfia subjectat a la part inferior de la peça. Alguns testimonis recollits recentment expliquen les tres cares que coronen la màscara-casc com a representació dels tres països en què va quedar dividit el poble fang: Camerun, Guinea Equatorial i Gabon, tot i que també hi és present a l'occident de l'actual República del Congo. En qualsevol cas, sembla que la dansa i les màscares tindrien un origen relativament recent, a partir de l'ocupació occidental i el contacte intens amb els europeus. No apareixen documentades en els primers conjunts patrimonials, ni a les primeres obres etnogràfiques, com la de Tessmann (1913), però sí a partir de les dècades de 1920 i 1930. La dansa ngoan ntangan conté un important component de sàtira i crítica vers l'home blanc, fet que ha contribuït a la seva associació amb els moviments de resistència i contestació cultural al domini colonial. Aquest caràcter crític amb el colonialisme hauria portat l'any 1955 a la seva prohibició eclesiàstica dins els territoris guineans, fet que explicaria que molts dels exemplars del museu siguin anteriors a aquesta data o provinguin de Gabon. |
| Bibliografia | ARANZADI, Isabela de. Instrumentos musicales de las etnias de Guinea Ecuatorial. Madrid: Apadena Editorial, 2009. BINET, J. Sociétés de danse chez les fang du Gabon. París: Editions de l'Office de la Reserche Scientifique et Techinque Outre-Mer, 1972. GONZÁLEZ ECHEGARAY, Carlos. Estudios Guineos. Madrid: Instituto de Estudios Africanos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1964, 2 vols. ARANZADI, Isabela de. "Representación del europeo en las danzas fang de Guinea Ecuatorial y Gabón." dins BENABDENNOUR, Saif (coor.) De identidades y fronteras. Una reflexión plural: Europa, África y Mundo Árabe. Madrid: Diwan Mayrit, 2018, pp. 65-84. |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat