màscara-casc ngontang
| Núm. registre | MEB 99-14 |
|---|---|
| Nom de l’objecte | màscara casc |
| Títol | màscara-casc ngontang |
| Autoria |
poble fang (Població/Civilització) Mateu Sanpere, Joaquim (recol·lecció / excavació) |
| Datació | 1948 |
| Lloc de procedència | Guinea Equatorial |
| Material / Tècnica | fusta tallat |
| Forma d’ingrés | dipòsit |
| Data d’ingrés | 1-1-1949 |
| Font d’ingrés | Joaquin Mateu Sanpere |
| Ubicació actual | En exposició MuEC-Seu Montjuïc |
| Història de l’objecte | L'entomòleg Joaquim Mateu Sanpere va participar de l'expedició de l'any 1948 al territori guineà organitzada per l'Instituto de Estudios Africanos (IDEA). Finalitzada aquesta va romandre al territori fins al novembre d'aquell mateix any, adquirint els objectes que finalment donaria al museu. |
| Descripció | Màscara casc utilitzada en la dansa del mateix nom amb les característiques cares d'homes blancs. Col·locada a la part superior de cap, la cara del dansant quedaria oculta darrere del faldellí de ràfia subjectat a la part inferior de la peça, no conservat en aquest cas. Alguns testimonis recollits recentment expliquen les tres cares que coronen la màscara-casc com a representació dels tres països en què va quedar dividit el poble fang: Camerun, Guinea Equatorial i Gabon, tot i que també hi és present a l'occident de l'actual República del Congo. En qualsevol cas, sembla que la dansa i les màscares tindrien un origen relativament recent, a partir de l'ocupació occidental i el contacte intens amb els europeus. No apareixen documentades en els primers conjunts patrimonials, ni a les primeres obres etnogràfiques, com la de Tessmann (1913), però sí a partir de les dècades de 1920 i 1930. La dansa ngoan ntangan conté un important component de sàtira i crítica vers l'home blanc, fet que ha contribuït a la seva associació amb els moviments de resistència i contestació cultural al domini colonial. Aquest caràcter crític amb el colonialisme hauria portat l'any 1955 a la seva prohibició eclesiàstica dins els territoris guineans, fet que explicaria que molts dels exemplars del museu siguin anteriors a aquesta data o provinguin de Gabon. |
| Bibliografia | ARANZADI, Isabela de. Instrumentos musicales de las etnias de Guinea Ecuatorial. Madrid: Apadena Editorial, 2009. BINET, J. Sociétés de danse chez les fang du Gabon. París: Editions de l'Office de la Reserche Scientifique et Techinque Outre-Mer, 1972. GONZÁLEZ ECHEGARAY, Carlos. Estudios Guineos. Madrid: Instituto de Estudios Africanos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1964, 2 vols. ARANZADI, Isabela de. "Representación del europeo en las danzas fang de Guinea Ecuatorial y Gabón." dins BENABDENNOUR, Saif (coor.) De identidades y fronteras. Una reflexión plural: Europa, África y Mundo Árabe. Madrid: Diwan Mayrit, 2018, pp. 65-84. |
La informació relativa als objectes de la col·lecció és objecte d’un procés constant de revisió i actualització. Si observa qualsevol errada o vol contribuir amb alguna informació, li agrairem que s’adreci a: coleccionsmeb@bcn.cat